Si hem de jutjar per Pla o Cioran, una joventut de biblioteques i bordells és ou fecund de prosis- ta seductor.

*****

Argúcies mimètiques de lepidopteròleg extraterritorial: Nabòkov, una gràvida crisàlide en rus, una majestuosa papa- llona en anglès.*****
Ovidi va creure que August era Cèsar i ell, Catul. S’equivocava. Autoengany mitòman que va engendrar ferida i desolada lírica d’exili que reverbera fulgent en alguns dels poemes més esborronadors d’Ausiàs Marc:“Oh mos amics, vullau dolor haver
e pietat del qui, viu, perd lo món!” August no era Cèsar, per sort nostra.

*****

El 20% de l’insurgent exèrcit de Franco contra la Segona República foren mer- cenaris marroquins (78.504). Per qua- tre quinzets, s’hi deixaren literalment la pell (11.500 morts, 55.468 ferits). Lluitaren al costat de les tropes afri- canistes espanyoles amb qui, durant dècades, s’havien entredevorat. I ho feren amb una fúria homicida llegen- dària per truculenta. Potser els hereus actius dels vençuts de la guerra d’Es- panya no haurien de negligir que, a més dels nazis alemanys i els feixistes italians del Caudillo, la guàrdia mora de Franco també és crucial memòria histò- rica. Per si de cas, si més no.

*****

En el monòleg final del protagonista de
Tiempo de silencio (1961) de Martín- Santos, s’hi troba una fórmula màgica per a solucionar el problema de España: “Hay una esperanza. Al otro lado, toda- vía están los moros.” Envernissat contra qualsevol mena d’ironia, Juan Goytisolo en fa una lectura textual, entusiasta, un programa de vida. Don Juan cavalca al Marroc.

Hípica espanyola heterodoxa: l’esta- tuari genet Goytisolo o la nostàlgia redemptora de la guàrdia mora de Franco.

*****
Superhome Savater contra les pàtries dels altres.

*****
“Rousseau, aquella taràntula moral”, feia Nietzsche. Discòrdies intestines al paradís infernal del romanticisme histèric.

*****
Nietzsche, un Rousseau encara més frenètic passat pel sedàs de Darwin. El Superhome, un Bon Salvatge depre- dador.

*****
Schopenhauer, el filòsof preferit de Hitler i, ecumènic, de Borges.

*****
“Les dones són un poble enemic, com els alemanys”, guerrejava l’italià Pavese tot plagiant el dictat misogin de l’alemany Schopenhauer.

*****

“Amor, amor, decapitats amants!”, l’in- tricada geometria sexual del 69 vista per àvids ulls de jacobí poeta eròtic. La guillotina d’Estellés.

*****

L’Estellés-pantera tampoc no està gens malament:“No m’esgarres les bragues,
que m’han costat vint duros” La sexualitat salvatge, subterrània, mísera a la “ciutat dels dies humiliats” en dos versos invictes.

*****

Estellés o l’anti-Schopenhauer.
*****

Als valencians ens presideix un somriu-re titànic, tetànic. El gat de Cheneralitat en terra de meravelles.
*****

La protocol·lària Maruja Torres, una Mel Gibson en fuga del Raval.
*****

Heidegger, l’extrema esquerra de l’ex- trema dreta –filòsof de cambra i selva de les Seccions d’Assalt (S.A.) del nazisme.
*****

La Shoà no va ser un crim contra la Humanitat. Va ser un crim de la Humanitat –perpetradors, col- laboradors, consentidors– contra els jueus –amb els gitanos, de torna.

*****

“Recorda el passat, i jura pel verd de la primavera que no l’oblidaràs mai” –S. Sassoon.

*****

Hi haurà un llibre i una dona i jo no hi seré.

Artículo publicado el El Temps el 26 de octubre del 2010